Excursió a la Torre de la Penya

I Excursió per la llengua catalana de l'Alguer
2 d’abril de 2006

Nosaltres, estudiants de català, tenim la cita a les 9.30, a la plaça de la pau. Tot comença allà, amb la música llatinoamericana que prové del cotxe d’en Paolo, que no ens permet de poder continuar dormint amb els ulls oberts, i un vent fresc de mestral, que ens despentina les idees.
Partença a les 10 cap el parc natural “Arca de Noè” de Port del Comte.

L’entrada és lliure, però regulada, cal deixar un document vàlid al conserge, que ens dóna totes les recomanacions possibles, tant per començar!

Aparquem els cotxes i anem tot de sobte a veure la “ Cala de la barca”. L’espectacle és impressionant: de front, en el blau de la marina, hi ha l’Illa Plana, em sembla l’illa de les gavines, perquè n’hi ha moltes que a distància fan un gran soroll. Comencem a fer fotos, semblem tots més bells en aquell paisatge idíl.lic.

En el cel, el sol és ja massa calent, i decidim de començar la pujada. Paolo puja al costat de la marina amb dos homes de l’Alguer, jo i la resta del grup, s’enfilem en els matolls entre les espines i les pedres i pugem, pugem, pugem……..:però no havia de ser una passejada? Sempre ho dic que la vida és dura! Millor és caminar en el silenci de la natura, sense mirar la meta llunyana: la torre envoltada en la boira, que d’allà a dalt ens mira rient amb befa.

El silenci és interromput per les queixes de les noies, no acostumades a aquests esforços, i que de tant en tant, rodolen per terra. L’aire també rep bufetades dels raonaments, discussions, i cançons d’en Pasquale, el simpàtic personatge de la diada. Jo continuo a pujar, i de tant en tant, m’aturo per contemplar el paisatge, les flors que hi ha pel camí: el groc de la rama (lleterassa), el blanc del lliri de mar, el rosa de l’asfòdel, el vermell de la quessa (llentiscle), el verd de l’espàrrec, de l’orella de frare (umbilicus rupestris), el blau de la flor de romaní, el marro…… Ah! no perdoneu, però aquesta no és vegetació, sinó fem dels animals del lloc!!

Finalment Paolo puja sobre la torre amb la bandera catalana, i nosaltres orgullosos, mirem el nostre lloc de conquesta.

Mosseguem de pressa un entrepà, bevem un glop d’aigua, no deixem escombraries perquè el conserge està amagat en els nostres pensaments a guaitar en posa de prohibició, com si fóssim uns incivils certificats! Després la boira baixa i m'adono que puc tocar els núvols amb els dits de la mà, la meva pell té el sabor de la marina, els meus ulls el color del cel. Si no fos pel fred que condueix el vent, que destrueix l'encant, podria restar allà a dalt durant llarg temps.

Decidim de davallar i després, fem una copa al Cap de la Caça. De seguida anem a prop de la Gruta Verda que està tancada, però no té res d'envejar a les Coves de Neptú: ara tothom es troba cansat, i retornem a l'Alguer i a Sàsser amb el bagatge d'una nova experiència i nous amics.

Fins a la propera vegada!
Cinzia