Anna Cinzia Paolucci, una poetessa a l'Alguer
NÚVOLS DE RECORDS
Un alè de vent:
una fulla oneja
lentament en l’aire,
i breu és el seu trajecte.
Trist i despullat queda
aquella branca qui plora
llàgrimes de rosada.
Paraules de adéu:
acaba un amor,
un buit inabastable
en el profund del pit.
Trist i angoixat crida
aquell cor qui plora
llàgrimes de sang.
Un alè de vent:
i tu no ets més aquí.
Paraules de adéu,
i brancams desplegats al cel,
s’aferren a núvols de records.
Un alè de vent:
una fulla oneja
lentament en l’aire,
i breu és el seu trajecte.
Trist i despullat queda
aquella branca qui plora
llàgrimes de rosada.
Paraules de adéu:
acaba un amor,
un buit inabastable
en el profund del pit.
Trist i angoixat crida
aquell cor qui plora
llàgrimes de sang.
Un alè de vent:
i tu no ets més aquí.
Paraules de adéu,
i brancams desplegats al cel,
s’aferren a núvols de records.
Visiteu la seva pàgina personal.
Una vegada llegits els poemes no oblideu enviar-li un missatge amb el vostre parer: lluna65@katamail.com.
posted by Grup d'estudiants | divendres, de febrer 10, 2006
1 Comments:
El núvol dels records sempre plou. En un moment o altre sempre ens mullem de la seva pluja. Daltra banda què seria viure sense records. Potser viure és acostumar-se a conviure amb records, enyorances, silencis, companyia i solituds.
El teu poema deixa un bon record.
(Veient que abans he deixat un comentari en aquest mateix poema i que no surt publicat, ho intento ara, sinó surt, te l'enviaré al teu correu.
Salut. onatge
Publica un comentari a l'entrada
<< Home