EL NOSTRE PAPASSEIT

Joan Salvat-Papasseit

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)
Barcelona, 1894-1924. Poeta.

De formació autodidacta i extracció proletària és un del representants més significatius de l’avantguarda històrica a Catalunya. Orfe de pare, des del 1901 visqué a l’Asilo Naval Español. A partir de 1906 fins el 1917 va fer oficis ben diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll. Cap el 1914 havia ingressat a la «Juventud Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables, La Justicia Social de Reus i Sabadell Federal, des del 1915. S’inspirà en l’anarquisme i inicià una defensa aferrissada de la classe obrera. Utilitzà normalment el pseudònim de Gorkiano. Molts d’aquest articles foren reunits a Glosas de un socialista (1916). Aquest és un període on té preferència la llengua castellana i on s’aboca a la crítica politicosocial. La seva obra assagística comprèn tres reculls: Humo de fábrica (1918) amb un pròleg de l’escriptor Àngel Samblancat on incorporà molts articles de les Glosas, els textos dels Mots propis (1917-1919) publicats a la revista Un Enemic del Poble, reflexions morals sobre l’home inspirats en la filosofia de Nietzche i l’ideari de Torres-Garcia i, finalment, La ploma d’Aristarc, que no arribà a publicar.

El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio. Del matrimoni van néixer dues filles, Salomé i Núria, a les quals dedicà Els nens de la meva escala: dites d’infants (1926). A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes sota la protecció de Santiago Segura. Batejada posteriorment com Llibreria Nacional Catalana, l’escriptor la convertir, ajudat pel seu germà Miquel, en un focus avantguardista, sobretot a partir de l’estada que va fer a París el 1920 on prengué contacte amb diferents autors d’avantguarda.

De salut molt feble hagué de fer diverses estades als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet cosa que influí decissivament en la seva obra. Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme abandonà la política i es dedicà de ple a la poesia que no deixà de conrear fins el moment de la mort. Però, a més de poeta, fou un agitador cultural com ho demostra la fundació de tres revistes: Un Enemic del Poble (1917-1919), lligada als postulats regeneracionistes durant un primer moment i que evolucionà cap al futurisme el segon, Arc-Voltaïc (1918) model avantguardista per excel·lència on col·laborà Joan Miró, Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, i Proa (1921), de caire postavantguardista, que alternà textos nacionalistes amb poesies.

Una altra de les seves inquietuds fou la creació de l’editorial Salvat-Papasseit Llibreters. El seu primer poema català que aparegué el 1917, «Columna vertebral: Sageta de foc» juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920), són el clam d’una poètica que l’acostà al futurisme de Marinetti, a l’esperit nouveau d’Apollinaire i al nunisme de Pierre Albert-Birot, fins i tot al regeneracionisme de Joan Maragall, sobretot a partir del vitalisme que expressen. Esporàdicament col·laborà a La Revista, Vell i Nou, La Publicitat i La Mainada, entre altres. És també un dels pocs escriptors avantguardistes catalans que publicà a la castellana Grecia. La seva obra poètica la integren sis títols:

Poemes en ondes hertzianes (1919), il·lustrat per Rafael Barradas i Joaquim Torres-Garcia, que expressa la descoberta futurista i la recerca d’una poètica personal;

L’Irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l’anterior però on s’aprofundeixen les troballes del futurisme;

Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d’inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla),

La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor,

El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment,

Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l’angoixa i la proximitat de la mort.

Morí de tuberculosi als trenta anys. La seva vida i la seva obra estigueren sempre dedicades a l’exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l’heroisme i la lluita. La seva poesia ha estat musicada per diversos cantautors catalans (entre els quals, Ovidi Montllor,http://idd007jc.eresmas.net/) i ha estat traduïda a diferents idiomes. Tant la seva persona com la seva producció han estat objecte de nombrosos números monogràfics a revistes i homenatges.

Informacio' extreta de la pa'gina web LLETRA: http://www.uoc.edu/lletra/ .

AMB ...

"Un peu calçat,

altre descalç,

gipo' al fals

tot esquinçat,

ben desairat

i sens camisa"

(vv.866-871)

Jaume Roig, L'espill (s.XV)

Aixi' com comença la seva història el protagonista d' aquest llibre ( un llibre que és... del segle XV!), amb "un peu descalç...", aixi' comencem nosaltres aquest viatge virtual, al qual esteu tots convidats.

Aixi' doncs, benvinguts i benvingudes!

Ja no direm mai més adéu...

Bona sort i fins ara!!!
Joaquim

INTERCANVI L'ALGUER-ESPARREGUERA

Des de l'1 de desembre de 2005, els alumnes de llengua i literatura catalanes d'Òmnium Cultural de l'Alguer i de la Universitat de Sàsser comencen oficialment un projecte d'intercanvi escrit amb els alumnes de llengua catalana del Servei Local de Català (SLC) d'Esparreguera, que és una oficina de normalització lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística, organisme públic adscrit a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Aquest projecte d'intercanvi lingüístic té els objectius de potenciar l'aprenentatge de la llengua escrita i la utilització del català com a eina important de comunicació entre ciutadans de les diferents terres de parla catalana. També es pretén enfortir les relacions entre els alumnes algueresos i sards i els alumnes catalans, a través de l'intercanvi d'escrits (tant si és via correu electrònic com via carta tradicional).
Aquesta iniciativa neix a proposta del SLC d'Esparreguera, ja que enguany aquesta vila de més de 21.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, situada a 30 km de Barcelona, és la Capital de la Cultura Catalana (http://www.cccat.net/) i els responsables de normalització lingüística van trobar que fóra interessant aprofundir les relacions en català amb algun altre indret de parla catalana.
Marc Piera, responsable del SLC d'Esparreguera i promotor del projecte, explica que "amb aquest intercanvi bastim ponts de comunicació i de relació entre persones que s'han interessat per aprendre la nostra llengua des de territoris llunyans units per la Mediterrània, com diria el poeta Miquel Martí i Pol: un pont que agermani pells i vides diferents. Amb les eines actuals podem comunicar-nos ràpid amb persones que són lluny (l'internet serà l'eina utilitzada principalment) i demostrem altra vegada que el català és una llengua útil per a la comunicació dels més d'11 milions de persones que vivim als Països Catalans. Cal recordar que el català és la dinovena llengua més usada a internet.". Piera afirma que està molt content per la resposta que ha tingut el projecte, amb més de 45 inscrits a Esparreguera i més de 50 a l'Alguer i a Sàsser, i agraeix l'esforç que hi ha posat el professor de català de l'Alguer. També destaca que "els alumnes d'origen espanyol i estranger d'Esparreguera no sabien que el català es parlés en una ciutat de Sardenya ni que hi hagués un interès tan gran a la universitat i troben molt interessant conèixer persones que també estan aprenent la llengua".
Joaquim Gadea, originari de la comarca del Comtat, a la demarcació d’Alacant, lector de català a la Universitat de Sàsser, professor de català a Òmnium Cultural de l'Alguer i promotor del projecte, destaca que "davant l’interès sempre creixent de l’alumnat d’aquesta illa envers el coneixement de la llengua catalana, cosa que es pot veure tant als cursos que Òmnium cultural de l’Alguer organitza en aquesta mateixa ciutat, com a la Universitat de Sàsser, on a hores d’ara estudien català prop d’una trentena d’alumnes, aquest projecte obre un àmbit d’ύs concret i especίfic que permet l’accés directe a realitats personals i socials sovint diferents, que, però, tenen com a marc general de referència la llengua catalana. Unes finestres concretes que, d’altra banda, esdevenen cada vegada més necessàries, atesa la vitalitat que els estudiants de la nostra llengua mostren no només a l’Alguer i a les universitats de Sàsser i Càller, sinό arreu de les universitats italianes i d’Europa.
Al capdavall, un intent que els nostres estudiants s’aproximin i coneguin realitats personals d’altres territoris de llengua catalana, o dit amb altres paraules, que ampliïn coneixences, coneixements i experiències mar enllà.