Lletres catalanes des de l'Alguer

Bloc lliure dels estudiants de català de l'Alguer i de Sàsser, a l'illa de Sardenya

dijous, d’abril 27, 2006

Estudiants sards a Girona

Un grup de catorze estudiants sards van arribar diumenge, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, a Girona, on han estat acollits pel responsable del «Servei d’acollida» d’UNITS a Girona, Filippo Melis. Aquest servei va ser activat dins del programa "Units a l'escola" el proppassat 21 de març.

Els estudiants faran un curs de català a La Garriga, entre els dies 24-28 d'abril. A més, el contacte amb Voluntaris per la Llengua de La Garriga (articulats entorn de l'Omnium Cultural) preveu que, en futurs viatges i estades en aquesta localitat del Vallès, puguin formar-se parelles linguístiques que integrin les activitats estrictament lectives.

dimecres, d’abril 26, 2006

I Premi Sambori a l'Alguer

Imatge gràfica del 1r Premi Sambori a l'Alguer

L’organització del Premi Sambori a l’Alguer prové de les Primeres Jornades de Mestres Algueresos i Valencians, celebrades l’estiu de 2005 a València. Uns mesos després d’aquella trobada, els xiquets i les xiquetes de l’Alguer ja estan concursant en la primera convocatòria del Sambori, que dessitgem tinga una alta participació.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alguer i Òmnium Cultural, i s’enmarca dins del Projecte Joan Palomba de promoció del català de l’Alguer a les escoles del municipi. Les bases i els formularis de participació estan accessibles en aquesta pàgina web.

Els guardonats i guardonades viatjaran a València per a assitir al lliurament de país, que tindrà lloc el proper 27 de maig a la Universitat Politècnica de València.

dissabte, d’abril 22, 2006

23 d'abril: Sant Jordi

La llegenda catalana del drac i la princesa

Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

Aquesta és, amic cibernauta, la versió catalana ambientada a Catalunya, de la cèlebre llegenda de Sant Jordi, i que no és més que una adaptació de l’autèntica narració llegendària que va escriure Santiago de la Vorágine al segle XII en la seva obra titulada “La Llegenda Daurada”. Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a conèixer per tot el món, i que l’emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perquè li expliqués la raó d’aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l’emperador i el va fer matar per declarar-se cristià. També cal dir que una llegenda de semblants característiques s'explica sobre Sant Mer, un sant molt venerat al Pla de l'Estany.

Llegiu + aqui'.
____________________________________

Sant Jordi 2006.
Festes de Moros i Cristians a Alcoi (País Valencià).
En directe (Grup RTVV -Emisió en directe del canal de TV).

dijous, d’abril 20, 2006

Entitats culturals dels extrems dels Països Catalans es troben a Perpinyà


21 d'abril a la Casa de la Generalitat a Perpinyà
Les entitats culturals de tots els territoris ‘perifèrics’ dels Països Catalans (l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord, Eivissa, Formentera, Menorca, Franja de Ponent i sud del País Valencià), coincidint amb l’entorn de Sant Jordi, es troben aquest divendres 21 d’abril a la Casa de la Generalitat, a Perpinyà. Conscients que als extrems del territori és on s’han de suportar les pitjors condicions per a la cultura i la llengua catalana, com ara la falta de legislació en uns casos o processos de substitució pel castellà o el francès en altres, les entitats culturals de tots aquests territoris han decidit reunir-se per posar un altaveu a la seva situació, coordinar els seus esforços i vertebrar el seu treball.

És la primera vegada que es fa un encontre d’aquestes característiques i tot i que implica un gran esforç organitzatiu i de desplaçament –justament per tractar-se dels extrems- totes les entitats d’aquests territoris s’han abocat de ple a participar-hi.

Formen part d’aquesta convocatòria, a l’Alguer l’Obra Cultural de l’Alguer, d’Andorra la Societat Andorrana de Ciències i el Centre de la Cultura Catalana, de la Franja la Institució Cultural de la Franja de Ponent, de les illes l’Obra Cultural de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs i l’Obra Cultural de Formentera, del sud del País Valencià El Tempir d’Elx i de la Catalunya Nord -el territori amfitrió- un ampli ventall d’entitats encapçalat pel Col·lectiu Cultural Nord. Altres organitzacions destacades que seran divendres a Perpinyà són la Universitat Catalana d’Estiu i les delegacions de la Franja, l’Alguer i la Catalunya Nord del programa Units de l’Associació Internacional del Voluntariat.

Durant el matí els representants de les entitats es reuniran de 10 a 13 hores a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, fent una pausa per oferir una roda de premsa a la seu de Ràdio Arrels. Atès que la trobada s'ha volgut fer coincidint amb l'entorn de Sant Jordi és farà també un acte a l’Ajuntament de Perpinyà, convidats pel seu president de la regidoria de Cultura Catalana Jaume Roure i, després d’un dinar de treball, aquestes entitats dels Països Catalans faran una ofrena floral al Castell d’Arrià (Conflent).

Les entitats culturals dels extrems dels Països Catalans preveuen cercar una fórmula de contacte permanent, de col·laboració, suport i, quan calgui, de veu unitària, alhora que ja han fixat trobar-se cada any en el decurs de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, i, quan s’escaigui, rotativament en cada un dels límits del territori català.

El Campus Universitari Mallorca-Andorra i les Jornades Internacionals de Gironella-Masdenverge 2006

En el context d’activitats de formació organitzades per l’Institut Ramon Llull en col·laboració amb altres institucions, el V Campus Universitari de la Llengua Catalana Mallorca – Andorra i les XVIII Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes Gironella – Masdenverge, l’Institut ofereix 20 inscripcions gratuïtes a estudiants que hi vulguin participar. En aquests casos els interessats hauran d’adjuntar a la sol·licitud d’inscripció una sol·licitud d’exempció del pagament de la matrícula. Els terminis d’inscripció per a aquests cursos són els següents:


Sol·licitud d’inscripció

Destinatari

Inscripció /pagament

V Campus
Mallorca-Andorra

1 d’abril – 15 de maig

Institut Ramon Llull

16 de maig – 15 de juny

XVIII Jornades
Gironella

15 d’abril – 31 de maig

Aj. de Gironella

1 – 30 de juny

La informació detallada del V Campus Universitari de la Llengua Catalana Mallorca – Andorra i de les XVIII Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes Gironella – Masdenverge podeu trobar-la al web de l’Institut Ramon Llull: www.llull.com.

dijous, d’abril 13, 2006

La mirada ferida


La mirada ferida és el títol d'un llibre de l’escriptora Mireia Companys Tena. Conta la història d’en Goran, un nen de deu anys que, a Sarajevo, durant la guerra, va perdre la seva família. Després, va passar dies difícils al camp de refugiats; sense poder marxar enlloc i entristit,es va sentir més presoner que mai.
Els seus somnis són plens d’odi i desig de venjança. La guerra li ha robat tot, li ha deixat ferides dins el cor que no es poden ensenyar. Qui són els lladres de vides, i on el portarà el viatge cap a l’esperança?

Obriu les pagines d’aquest llibre, molt fàcil de llegir i agradable, i ho sabreu!
__________________________________

Diari d’un terrorista lingüístic de l’Alguer

Impressions d’un viatge demencial a Catalunya II!

Divendres, 24 de febrer de 2006
Un dia de novembre de 2006, a l’Òmnium Cultural de l’Alguer, el nostre professor Joaquim ens proposava un intercanvi cultural amb els estudiants d’una altra escola de català de Catalunya, qui volia hi podia participar, l’escola era i és la d’Esparraguera, un poble a prop de Barcelona. Les finalitats d’aquest intercanvi ? No sé què posar!

Una bella idea

Passats alguns dies, comencen a arribar les postals a tots, estàvem molt contents.Els dies passen, i a mí, no m’arriba encara res! Oi, aquestos catalans!

Pocs dies abans de Nadal vaig rebre una postal d’Esparreguera, quina il.lusió! Obr la postal, una postal de felicitacions! És molt bella, llig la carta...
La meva parella lingüística es diu Ana, i té 35 anys, de Barcelona, però viu a Esparreguera, m’explica que no havia parlat mai el català, tot i que el pare el parlava. La mare no, perquè no és catalana. Em diu que, per a ella, és molt difícil parlar-lo, i escriure-lo encara pitjor! Anticipadament va disculpar-se, i per això em va prometre que s’empenyaria en l’estudi de la llengua, per a poder comunicar amb mi d’una manera millor! Vaig notar que ella escrivia d’una manera molt simpàtica. Comencem a contestar-nos, el temps passa, i veig que ella va millorant el seu català! Ha tingut paraula! Jo li envio targetes postals, pel.lícules de l’Alguer i de Sardenya, li volia fer veure on visc!
Ella m’escriu sempre al correu electrònic, hi ha sempre unes paraules que no les comprenc, al diccionari de català no les trobava! Un dia em decideix de comprar-ne un de castellà! Quan vaig a fer la traducció, em vénen molts dubtes! No es comprenia en quina llengua ella m’escrivia! No tenia sentit ni en català, ni en castellà! Li explico aquest problema, ella se’m disculpa una altra vegada! Per no crear-li problemes per comunicar-me, li vaig dir d’escriure’m com volgués, allò important era comunicar; però ella d’aixo' se n’és aprofitada! I m’escriu més en castellà, i també amb aquella llengua desconeguda, que en català! L’intercanvi lingüístic cultural era i és contaminat d’altres llengües desconegudes!

Una llengua desconeguda

Al mes de febrer tinc uns dies de vacances, i m’hi decideixo de fer un viatge a Catalunya; a l’Ana li faig saber del viatge, i també que era una bona ocasió per conéixer-nos, i de veure també el poble. Ella em vol convidar a casa seva! Jo no volia, perquè sóc molt tímid i vergonyós, no m’agrada molestar ningú, i a més tinc també tinc por de les dones! Oi ! Després de tant, m’ha convençut, jo sóc una mica tossut, o cabezón com diu ella, i vaig aceptar la invitació.
Arriba el dia de la partença, entr dins de l’avió, estava tot ple, hi havia també l’alcade de l’Alguer amb un assessor, també ells van a Catalunya! Jo em pos a pensar sobre ells: “de segur que van a fer un viatge cultural, o a tenir relacions turístiques o comercials”; em pregunt: “que em representen ells culturalment a Catalunya?”. Els he vists una vegada en televisió i vos dic que com parlaven en alguerès feien pietat; seria millor que no parlessin! Ells tenen de representar l’Alguer a Catalunya! Però de quina manera? Que pensaran els catalans de nosaltres quan els sentiran? No continuo més!

Una representació que no m’agrada

Després de 55 minuts de viatge arribem a Girona a les 23.30. Pregunt al personal de camp d’avió diverses informacions, i tots em parlen en castellà, més de sis persones! Em dic:
– No seran treballadors catalans...- però em comprenen perfectament ! Ja va bé el mateix! No és res!
M’he decidit de passar la nit a Girona, perquè era ja massa tard. Munt a l’autobús, i pregunt al xòfer on puc trobar un hostal per passar la nit. Gentilment, em dóna les informacions en castellà! Ja va bé el mateix! Arrib al poble, a les 24.30, pregunt a le persones que encontr pels carrers:
-On és pot trobar un hostal?
Tots em parlen en castellà, no fa res ja va bé el mateix! Sempre tots gentils! Trob dos hostals, i estaven plens. Al tercer, reeix a trobar l’última cambra lliure! Ningú del personal m’ha parlat en català de tots tres hostals! L’hostal estava molt bell, i la cambra era de luxe! És molt estrany que un hostal d’una estrella sigui així, de luxe! Si veniu a Sardenya, i anau en un hostal d’una estrella, vos van a donar una cova! No he pensat de portar de l’Alguer una espelma, per cercar catalans que parlin en català!

Continuarà... després de Pasqua...
Paolo Salis
____________________________________________________
Des del bloc dels estudiants us desitgem, a tots i a totes, una bones vacances de Pasqua! I recordeu de no fer massa processons, que sense voler ja se'n fan massa... de qualsevol cosa... i després... després vénen les basques!
Fins ara!

dimecres, d’abril 12, 2006

Enmig de les Pasqües vénen les basques

Refrany que significa que entre la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada, 50 dies després) hi ha poc recapte en el camp i costa de mudar el menjar.
També: entre les Pasqües vénen les basques

Segons el Diccionari català-valencià-balear, hi ha un altre refrany semblant: «Per les Pasqües vénen les basques» (Reus); «A les Pasqües seran les basques» (Val.): s'interpreta com volent dir que en les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments.

Aquesta és una frase que només es pronuncia, o potser fóra millor dir es pronunciava, entre les dues pasqües, i posava en evidència la penúria que es passava entre aquestes dues festivitats, en part per la despesa fora del que era normal que es feia per la primera Pasqua, anomenada florida perquè antigament la gent tractava de festivar l'arribada de les flors. Una frase molt expressiva del fet que comento és la que diu: «Guardeu rosegons, que entre les dues Pasqües vénen les basques».

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 90

*** Aquesta setmana: locucions o refranys d'origen religiós ***

Basca
http://www.rodamots.com/mot_anterior.asp?nm=269

Refranys a 'Cada dia un mot'
http://breu.bulma.net/?l6177

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Tenim prou religió per fer-nos odiar, però no la necessària per a fer-nos estimar els uns als altres.
Jonathan Swift, escriptor irlandès en llengua anglesa (1667-1745)

Enmig de les Pasqües vénen les basques
http://www.rodamots.com/mot_anterior.asp?nm=1583
http://www.rodamots.com

Els nens de Bielorússia a Sardenya

Vull recontar l’estada dels nens que vénen de Bielorússia a Sardenya.

Cada any, les famílies agafen els nens que provenen de la zona de Txèrnobil. Molts d’aquests nens són orfes, i tenen necessitat d’ajuda. Necessiten deixar la zona on viuen, per millorar la salut.
__________________________________
Llegiu més al bloc de Natalia Samorodova.

dimarts, d’abril 11, 2006

Setmana Santa a l'Alguer

[de diumenge 02 d'abril a dilluns 1 de maig]
Mostra "Passió i Resurrecció segons Mateu". Obres de Liliana Cano. Museu Diocesà d'Art Sacre Plaça Duomo (hores 10.00 -12.30 / 17.00-20.00)

[divendres 07 de abril]
Mostra fotogràfica "Imatges de la nostre Fe". Palau Machin, al carrer Principe Umberto 11,13 (hores 20.00)

[dimecres 12 de abril]
Lo Santcristus vengut de la marina. Presentació en preestrena nacional del filmat Rai de Bruno Geraci. Catedral de Santa Maria (hores 21.00)

[divendres 14 de abril]
Timbre filatèlic de la Setmana Santa. Ofici turístic, Plaça Porta Terra 9 (hores 09.30-13.30/ 15.00-17.30)

[de divendres 14 de abril a dimecres 19 de abril]
Mostra filatèlica de la Setmana Santa. Ofici turístic, Plaça Porta Terra 9 (hores 09.30-13.30/ 15.00-17.30)
Mostra "Història i costums de la Setmana Santa". A cura de l'Institut d'Art de l'Alguer, secció Gràfica Publicitària i Fotografia Cavall marí. Passejada Dante.

[diumenge 16 de abril]
Concert Alberto Sanna & Animanera amb Black soul (Gospel). Plaça del Pou Vell (hores 20.00)

[dilluns 17 de abril]
Enzo favata "Boghes and Voices", amb Daniele Bonaventura (Bandoneon) i Concordu de Castelsardo. Catedral de Santa Maria (Hores 20.30)


Vegeu tot el programa de la Setmana Santa.

dissabte, d’abril 08, 2006

Mal de llengües

Un judici de valor, positiu o negatiu que sigui, reflecteix la pròpia manera de viure i de relacionar-se amb els esdeveniments i amb la gent. D’aquesta manera, quan nosaltres ens relacionem amb una població que té una cultura i una llengua diferents de les nostres, tendim a jutjar-la de manera arbitrària sense conèixer-la veritablement, i a crear uns estereotips. La ignorància i la necessitat de classificar les coses i els esdeveniments creen per tant els prejudicis.

Llegiu + al bloc de Marina Maresca.

dijous, d’abril 06, 2006

Concert de l'exalumne de català, Francesco Piu, a l'Alguer

Demà divendres, el grup Hot Tamales actuarà a l'Alguer. Format per M.Cau i S.Scanu, té com a ànima central el nostre benvolgut company, Francesco Piu, que s'ha revelat ja com un dels nous valors de la guitarra blues.

Lloc i hora
Divendres, 7 d'abril
Restaurant Pocoloco
23.00h

No us ho podeu perdre!

La cantant algueresa Franca Masu actuarà demà a la Universitat de València


Serà dintre la IX Setmana per la Llengua

Des de 1998 el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València organitza cada primavera una setmana per la llengua. La d'enguany, que és la novena, inclou un concert de la cantant algueresa Franca Masu. Aquest concert es farà demà a les deu del vespre, al Jardí Botànic de la ciutat. La idea de portar Masu va sorgir en ocasió d'un intercanvi cultural i institucional de la universitat valenciana a la ciutat catalana de Sardenya.

El programa de la Setmana per la Llengua també consta de funcions de teatre, cinema, presentacions de llibres i conferències.
www.vilaweb.cat

_________________________________

Des de 1998, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València organitza cada primavera, la Setmana per la Llengua. L'edició d'enguany, que és la 9a, inclou representacions teatrals, cinema, presentacions de llibres, conferències i diversos concerts de folk i de rock.

Una de les activitats més atractives de la programació és el concert de la cantant algueresa Franca Masu, la qual, amb els seus dos discos, El meu viatge i Alguímia, ha demostrat que també des de Sardenya és possible guanyar-se un espai destacat en la música en català.

El concert tindrà lloc el divendres 5 de maig, a les 22.00, al Jardí Botànic de la ciutat, i està obert a una comunitat universitària amb més de 80.000 membres, entre estudiants, personal docent i administratiu.

La idea de donar a conèixer la cantant algueresa al públic valencià va sorgir després d'una visita a l'Alguer per motius d'intercanvi cultural i relacions institucionals que va tenir lloc durant el mes d'octubre de 2005. Una quarantena de representants institucionals de la Universitat de València i estudiants de diverses especialitats es van entrevistar amb els representants del Municipi i de les diverses entitats cíviques de l'Alguer. Els valencians van restar emocionats en trobar-se amb els seus germans de llengua i cultura i van decidir promoure decididament l'intercanvi.

Més informació:

Setmana per la Llengua: www.uv.es/spl/v/noti/index.htm#9setmana

Servei de Política Lingüística: www.valencia.edu/spl

Universitat de València: www.valencia.edu

Franca Masu: www.francamasu.com

Jardí Botànic: www.jardibotanic.org

dimecres, d’abril 05, 2006

Primera diada d’excursionisme en llengua catalana a l’Alguer: crònica del capità

El dia dos d’abril, la cabra peó Joaquim Gadea, professor de català a la Universitat de Sàsser i a l’Òmnium Cultural de l’Alguer, ha organizat la primera diada d’excursionisme en llengua catalana, en el temptatiu de convèncer les cabres peones estudiants dels dos punts, per constituir el primer Centre Excursionista de l’Alguer, perquè som l’únic poble català que no té un centre. Les finalitats són: la llengua catalana, punt de referència a l’illa de Sardenya dels grups d’excursionistes de cabres de tota Catalunya, intercanvis culturals, viatges d’excursions als altres països de llengua catalana, i tastar una mica d’herba bona! Sempre en català! Ell no sabia a què anava a l’encontre, en el temptatiu de provar-nos! Nosaltres som primitius com la nostra terra, i tossuts!

Jo, dies abans, havia contactat amb un grup xerpa del Nepal, aquells que van a l’Himàlaia, per a dar-nos un ajut a portar tot l’equipament, no han volgut venir perquè a l’illa fa massa calor, i també perquè som tocats al cap, no som seriosos fent les coses! L’encontre és estat diumenge a les nou i mitja del matí, a la plaça de la Pau de l’Alguer, havent dat la notícia diversos mitjans de comunicació regionals.

Nosaltres n’érem setze, però s’han presentat també dues cabres del centre espeleològic alguerès i una altra amb corbata...

Llegiu tota la crònica del capità Paolo Salis, i mireu les fotografies de l'excursio'.

Beques per a estudiants de català de fora del domini lingüístic 2006

Ens plau posar-nos novament en contacte amb vosaltres per a informar-vos que el termini per a presentació de sol·licituds de la convocatòria per a la concessió de beques a estudiants de fora de l’àmbit lingüístic català per a assistir a cursos de llengua catalana que es realitzin dins el domini lingüístic, finalitza el proper 19 d’abril. Trobareu les bases i la informació detallada de la convocatòria al web de l’Institut www.llull.com.

Institut Ramon Llull

Si voleu rebre assessorament o més informacio', contacteu amb el professor de català.

CATWEEK a Kaunas (Lituània)


Em plau molt fer-vos arribar el programa que estem preparant per les Jornades de cultura catalana a Kaunas, CATWEEK.

Aquesta és una iniciativa sorgida de la societat civil que compta amb un ampli recolçament institucional, tant català com lituà.

Adjunt també trobareu l'article que en Ramon Trenosa va publicar la setmana passada a l'Avui sobre Lituània i les jornades, en les quals ell també hi participa com a ponent.

Podreu trobar més informació a: www.catweek.cat .

Salutacions cordials,

Xavier Batalla

President de CT-LT

dimarts, d’abril 04, 2006

Excursió a la Torre de la Penya

I Excursió per la llengua catalana de l'Alguer
2 d’abril de 2006

Nosaltres, estudiants de català, tenim la cita a les 9.30, a la plaça de la pau. Tot comença allà, amb la música llatinoamericana que prové del cotxe d’en Paolo, que no ens permet de poder continuar dormint amb els ulls oberts, i un vent fresc de mestral, que ens despentina les idees.
Partença a les 10 cap el parc natural “Arca de Noè” de Port del Comte.

L’entrada és lliure, però regulada, cal deixar un document vàlid al conserge, que ens dóna totes les recomanacions possibles, tant per començar!

Aparquem els cotxes i anem tot de sobte a veure la “ Cala de la barca”. L’espectacle és impressionant: de front, en el blau de la marina, hi ha l’Illa Plana, em sembla l’illa de les gavines, perquè n’hi ha moltes que a distància fan un gran soroll. Comencem a fer fotos, semblem tots més bells en aquell paisatge idíl.lic.



En el cel, el sol és ja massa calent, i decidim de començar la pujada. Paolo puja al costat de la marina amb dos homes de l’Alguer, jo i la resta del grup, s’enfilem en els matolls entre les espines i les pedres i pugem, pugem, pugem……..:però no havia de ser una passejada? Sempre ho dic que la vida és dura! Millor és caminar en el silenci de la natura, sense mirar la meta llunyana: la torre envoltada en la boira, que d’allà a dalt ens mira rient amb befa.

El silenci és interromput per les queixes de les noies, no acostumades a aquests esforços, i que de tant en tant, rodolen per terra. L’aire també rep bufetades dels raonaments, discussions, i cançons d’en Pasquale, el simpàtic personatge de la diada. Jo continuo a pujar, i de tant en tant, m’aturo per contemplar el paisatge, les flors que hi ha pel camí: el groc de la rama (lleterassa), el blanc del lliri de mar, el rosa de l’asfòdel, el vermell de la quessa (llentiscle), el verd de l’espàrrec, de l’orella de frare (umbilicus rupestris), el blau de la flor de romaní, el marro…… Ah! no perdoneu, però aquesta no és vegetació, sinó fem dels animals del lloc!!

Finalment Paolo puja sobre la torre amb la bandera catalana, i nosaltres orgullosos, mirem el nostre lloc de conquesta.

Mosseguem de pressa un entrepà, bevem un glop d’aigua, no deixem escombraries perquè el conserge està amagat en els nostres pensaments a guaitar en posa de prohibició, com si fóssim uns incivils certificats! Després la boira baixa i m'adono que puc tocar els núvols amb els dits de la mà, la meva pell té el sabor de la marina, els meus ulls el color del cel. Si no fos pel fred que condueix el vent, que destrueix l'encant, podria restar allà a dalt durant llarg temps.

Decidim de davallar i després, fem una copa al Cap de la Caça. De seguida anem a prop de la Gruta Verda que està tancada, però no té res d'envejar a les Coves de Neptú: ara tothom es troba cansat, i retornem a l'Alguer i a Sàsser amb el bagatge d'una nova experiència i nous amics.
Fins a la propera vegada!
Cinzia

dilluns, d’abril 03, 2006

Crònica de la “I Excursió per la llengua catalana de l’Alguer”

Diumenge, 2 d'abril de 2006
_____________________________________

Una vintena de persones s’ha aplegat avui al matí a la Plaça de la Pau (l’Alguer), per a participar a la I Excursió de la llengua catalana de l’Alguer.

El grup ha eixit cap al parc natural de les Presonetes a les 10:00 h. Arribats allà, i amb l’ajut d’alguns fulls, hem procedit a identificar els noms populars i científics d’algunes de les plantes més representatives del paisatge alguerès, in situ.

Hem visitat la Cala de la Barca, i tot seguit, cap a les 11:30 h, el grup ha iniciat el setge de la Torre de la Penya, que per moments es trobava completament envoltada per la boira i semblava inabastable. Primer a la pista forestal, i després durant la muntada, hem continuat identificant plantes i comentant els seus noms, entre d’altres coses i anècdotes.

Eren passades les 13:00 h quan hem assolit els 271 metres del cim on s’assenta la construcció del s.XVI. Ens hi esperava, però, una sorpresa. Damunt la Torre de la Penya, el capità Paolo Salis, que amb altres dos excursionistes experimentats havia decidit incursionar-se fins allà arran de penya-segat, havia conquistat ja la plaça. La nostra arribada pressumeix l’èxit de la campanya, i un instant després hissem la nostra bandera.

Aleshores, i abans de començar a rosegar, s’ha fet la proposta de crear el Centre Excursionista de l’Alguer, que tothom ha acollit en silenci, mirant-se el dinar després de la batalla. El conflicte de la llengua ha omplert les xarrades entre mos, glop i mos, i en acabant, a causa del fred imprevist i la boira persistent, hem volgut davallar.

Durant el descens victoriós el sol ha eixit amb tota la seva bel.licositat, i a més de regalar-nos vistes espectaculars del Cap de la Caça, del Port del Comte, del Timidone, de Punta Cristal, de la Punta del Lliri i d’altres punts del territori, també ens ha posat a prova. Arribats als cotxes, alguns de nosaltres semblàvem ferits de mort, i els rostres ensanguinats pel sol així ho deixaven entreveure. Tocaven les 16:00h de la tarda.

Per a acomiadar-nos hem acordat anar a prendre un cafè al Cap de la Caça; de sobte, però, ha sorgit la proposta d’aprofitar l’últim moment i escodrinyar la Gruta Verda. Dit i fet, a un bon cafè molt ben guanyat, ha seguit la davallada de les escales que porten fins a l’entrada d’aquesta cova. Un reixat imponent ens ha impedit l’accés, i hem hagut de retirar-nos contra la voluntat del capità, que volia accedir sol de totes totes.

Finalment hem ataüllat l’entrada, i ens hem acontentat amb les vistes esplèndides que es poden albirar des de les escales, pensant en desembarcar una altra vegada.

A les 17:00 h, ben cansats, però més satisfets encara per l’esforç fet, hem acabat la I Excursió per la llengua catalana de l’Alguer.
___________________________________
*Les fotografies en breu.